16 de juliol, 19 hores
Fa temps les dones veien com la moda, a través de les revistes i la televisió, els oferia la possibilitat de canviar, de ser autònomes, independents, lliures per ensenyar el seu cos, per deixar d’anar dins d’uns models que definien la silueta i, evidentment, el comportament que s’esperava d’elles.
Aquest nou concepte de dona lliure i independent xocava contra uns altres tipus de PATRONS: els que socialment donaven a l’home -pare, germà, cap, marit, fill- el poder de decidir.
La modista podia, literalment, adaptar els PATRONS a cada dona. Podia esdevenir transformadora oferint un model o un altre, una llargada determinada. Podia suggerir un vestit jaqueta pantaló en lloc d’un vestit jaqueta amb faldilla. Podia amagar defectes i remarcar virtuts.
Tot i que anar a ca la MODISTA era un privilegi al qual no totes les dones hi podien tenir accés, totes les dones sabien cosir un botó més avall, fer una vora i, poc o molt, ajustar un vestit.
Encara ara moltes de la meva generació en sabem.
