Rebuscar a les entranyes és la cerca del punt de partida.
On aquesta veu té un conflicte amb el seu propi “jo”,
amb el seu propi
“nosaltres”.

És col·lapsada en la impossibilitat de trobar aquest punt en un corrent imparable entre la fusió humana tecnològica, que recorre a una velocitat vertiginosa infiltrant-se lleugera com una llebre pels diferents corrents “marins”.
En reproducció constant i amb escates noves, la fauna és capaç de recórrer nous corrents oblidats o immersos en una transformació.
Allí l'horitzó la destorba, la llum projecta i la boira la cega per amagar-se en una tempesta de sorra que gira en cercles sense fi comunicant-se més enllà d'ozó.

On la natura
es manifesta com a identificació.
On al paisatge
l'escorça es converteix en la mateixa carn.
On la pròpia pell
retroba la necessitat de caminar.
Un caminar que sacseja en el viatge direcció al desert
a la recerca d'explorar la troballa de tortugues centenàries.

Exposició en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya