Castell de Guardiola

EL CASTELL DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
El castell de Guardiola es troba en un lloc de gran valor estratègic: per aquest indret hi transcorria l’antic camí ral que a l’Edat Mitjana unia el Comtat de Cerdanya amb el Comtat de Barcelona, seguint el curs del riu Llobregat. En aquest punt, on el riu rep les aigües del seu afluent
Saldes (antigament anomenat Eina), s’alça un turó on es va construir
una torre de guaita o guardiola, com a punt de control sobre aquest
pas. Es considera aquesta primera edificació l’origen del Castell i el
seu topònim dóna nom a l’actual municipi de Guardiola de Berguedà.
SEGLE X
Ens manquen notícies escrites sobre els orígens d’aquesta construcció
però hem de pensar que aquesta torre de guaita es va aixecar al
segle X. La primera referència sobre el castell de Guardiola es troba
en un document relatiu al monestir de Sant Sebastià del Sull (al
municipi de Saldes), datat l’11 d’agost de l’any 939, on es pot llegir
que aquesta comunitat monàstica rep del comte Sunifred II de
Cerdanya el dret a transitar lliurement per la vall del riu Eina,
esmentant com un dels seus límits, “la rocha de Guardiola”. En la
documentació altmedieval la paraula “rocha” és sinònim de fortificació
o de fortalesa.
El senyor de la torre, ja al segle X, era el monestir de Sant Llorenç.
L’abat n’escollia el batlle, que era l’encarregat de gestionar l’edificació
i els seus drets jurisdiccionals.
SEGLES XI-XIII
Amb el pas del temps aquesta estructura defensiva es va anar
ampliant fins a transformar-se en un castell. A part d’estructura de
control sobre el camí passa a ser un espai de defensa en temps de
perill i s’hi afegeix una muralla amb torres circulars. Trobem
documentat que al segle XIII hi havia 4 cases a l’interior de la
fortificació i una església dedicada a Sant Esteve, de la qual se’n
cuidava un monjo del monestir. També hi havia una presó i diverses
forques per impartir justícia.
SEGLES XIV-XV
Durant el segle XIV la situació política canvià. En aquesta època la
Cerdanya (amb les baronies de Pinós i Mataplana incloses) formava
part del regne de Mallorca; segurament per aquest motiu els reis
catalano-aragonesos es van interessar per l’adquisició d’una part dels
drets que el monestir de Sant Llorenç tenia sobre el castell. Al mateix
temps la Corona va començar a obtenir un seguit de castells a la zona
per contrarestar el poder creixent de les famílies nobles com els Pinós
o els Mataplana.
Les negociacions entre el monestir i els delegats del rei per la compra
del castell van començar el 1316 i culminaren el 1327 amb un
bescanvi entre el rei i el monestir de Sant Llorenç, pel qual el rei rebia
la major part dels drets sobre el castell de Guardiola i del lloc de
Llenes.
Després d’aquesta venda tingueren lloc greus episodis de violència
entre els Pinós i el monestir de Sant Llorenç a causa de la propietat
del castell, ja que els primers no volien l’augment del poder reial en
la seva àrea d’influència.
La documentació ens permet saber que en aquesta època al turó del
castell hi havia diversos masos i, al seu peu, molins que prenien
l’aigua del riu Llobregat. També sabem que hi vivien unes dotze
famílies, és a dir, uns 50 habitants.
L’any 1364 el rei Pere el Cerimoniós va vendre a la Universitat de
Berga els drets que hi tenia perquè necessitava diners a causa de la
guerra amb Castella. Cal tenir present que el Rosselló i la Cerdanya
formaven part, altra vegada, del regne catalano-aragonès i, per tant,
el Berguedà havia deixat de ser una zona de frontera.
Finalment, el 1365 el monestir vengué als Pinós la part dels drets que
tenia sobre el castell de Guardiola. A partir d’aquest moment d’una
banda eren senyors del castell la família Pinós i, de l’altra, la vila de
Berga, fet que comportà freqüents problemes i topades. La situació
s’allargà fins al 1544 quan s’arribà a un acord entre l’abat Joan de
Pinós i el síndic de Berga. D’aquí en endavant i fins al segle XIX,
Berga va tenir el domini total sobre el castell de Guardiola.
SEGLES XVI-XVIII
En els segles XVI i XVII la importància del castell de Guardiola anà
minvant i va ser destruït pels francesos l’any 1678. Després de la
pèrdua de la Catalunya Nord arran del Tractat dels Pirineus, la
Cerdanya i el Berguedà tornaven a ser territori de frontera i al regne
de França no li interessava que hi hagués edificacions estratègiques
dempeus en aquesta zona.
SEGLES XIX-XXI
L’any 1878, després de les desamortitzacions, Pere Pujol i Thomàs va
comprar la Baronia de Guardiola i va crear-hi una colònia agrícolaindustrial.
Uns anys més tard els terrenys van passar a Carbones de
Berga i, posteriorment, a la companyia Fecsa-Endesa.
L’any 1985 es va publicar el llibre El castell de Guardiola de Mossèn
Enric Bartrina i amb aquest estudi s’inicià la recuperació històrica del
monument.
L’any 2010, l’entitat Torre de Guaita i el Grup d’Esplai Penyes Altes,
conjuntament amb el Departament de Joventut de la Generalitat de
Catalunya, van organitzar el camp de treball Redescobrim el castell de
Guardiola per tal d’estudiar arqueològicament i recuperar el jaciment.
L’any 2016 Fecsa-Endesa va cedir el turó on està situat el castell a
l’ajuntament de Guardiola de Berguedà, passant a ser un monument
de titularitat pública